avui us explicare les parts de l'orella i quin funcionament té
Anatomia de l'oïda externa:
L'oïda extern, que inclou el pavelló de l'orella i el canal auditiu extern, està separat de l'orella mitjana per una estructura en forma de disc anomenada membrana timpànica (timpà).
El pavelló auricular s'uneix al capdavant mitjançant la pell i es compon principalment de cartílag, i la seva funció és ajudar a reunir les ones sonores ja fer-les passar pel canal auditiu extern. Aquest mesura aproximadament 2,5 cm i acaba en la membrana timpànica. La pell del conducte té glàndules especialitzades que secreten una substància cèria groguenca, el cerumen.
Anatomia de l'oïda mitjana:
L'oïda mitjana es troba excavat en l'os temporal (os bilateral de la base del crani), en la denominada caixa del timpà.
L'oïda mitjana és una cavitat plena d'aire que conté tres ossets: martell, enclusa i estrep, que es mantenen al seu lloc i es mouen mitjançant articulacions, músculs i lligaments que ajuden a la transmissió del so.
A la paret que separa l'orella mitjana de l'intern hi ha dos orificis petits, la finestra oval i la rodona. La base de l'estrep s'assenta en la finestra oval, per on es transmet el so a l'orella interna. La finestra rodona proporciona una sortida a les vibracions sonores.
La trompa d'Eustaqui, d'aproximadament 1 mm d'ample i 35 mm de llarg connecta l'orella mitjana amb la nasofaringe i la seva funció és igualar la pressió de l'orella mitjana amb la de l'atmosfera
Anatomia de l'oïda interna:
L'oïda interna es troba allotjat profundament en l'os temporal i està format per una sèrie d'estructures complexes que s'encarreguen de l'audició i l'equilibri de l'ésser humà.
La còclea i els canals semicirculars constitueixen el laberint ossi. Els tres canals semicirculars (posterior, superior i lateral) intervenen en l'equilibri.
La còclea és un tub ossi amb forma de cargol. El sostre de la còclea està revestit per la membrana vestibular i el sòl per la membrana basilar, en la qual descansa el òrgan de Corti que és el responsable de l'audició.
Dins del laberint ossi es troba el laberint membranós submergit en un líquid anomenat perilimfa. El laberint membranós inclou utricle, sàcul i canals semicirculars, conducte coclear i òrgan de Corti, conté, a més, un líquid anomenat endolimfa.
Entre aquests dos líquids s'estableix un delicat equilibri, molts trastorns de l'oïda es deuen a alteracions d'aquest.
porquè escoltem?
Vivim en un medi saturat de vibracions: una petita part de les mateixes poden ser captades per l'oïda interna, i traslladades a nivells superiors del sistema nerviós com estímuls que proporcionen a l'individu informació útil o necessària per a la pròpia supervivència i / o per a les relacions socials o de grup.
La captació de vibracions per l'ésser viu requereix la possessió per aquest de receptors diferenciats. En el cas concret de les vibracions sonores tals receptors estan allotjats en l'oïda interna, i la seva posada en marxa necessita un condicionament previ de l'estímul vibratori que es realitza a l'oïda extern i l'orella mitjana, segments perifèrics del sistema auditiu.
