El sentit del tacte o sentit tàctil permet percebre qualitats dels objectes i medis com la pressió, temperatura, textura, duresa, etc.
Aquest sentit es troba principalment en la pell, en la qual es troben diferents classes de receptors que s'encarreguen de transformar els distints tipus d'estímuls de l'exterior en informació susceptible de ser interpretada pel cervell.
Els principals receptors són els corpuscles del tacte coma ara els corpuscles o discos de Merkel.
OBSERVEM ELS SENTITS per mar ledesma
miércoles, 7 de marzo de 2012
martes, 6 de marzo de 2012
sentit del gust
El gust és un sentit consistent en percebre i registrar el sabor i identificar determinades substàncies solubles en la sper mitjà d'algunes de les seves qualitats químiques.
Quan mengem el menjar, es barrella amb la saliva i detecta el sabor cèl·lules que tenim a les papil·les gustatives.
Quan mengem el menjar, es barrella amb la saliva i detecta el sabor cèl·lules que tenim a les papil·les gustatives.
sentit de l'olfacte
L'olfacte és el sentit encarregat de detectar i processar les olors.
El sentit de l'olfacte té un paper molt important en la percepció del gust.Així doncs quan els aliments són mastegats i paladejats alliberen substàncies volàtils que capta el sistema olfactiu i envien senyals al cervell. Aquest les interpreta conjuntament amb les senyals gustatives per tal de percebre'n el gust.
En l’epiteli olfactiu hi trobem les cèl•lules olfactives. Són cèl•lules ciliades i les fibres arriben fins als glomèruls del bulb olfactiu situat dins de l’os cranial. Aquest cilis es troben envoltats de una substància gelatinosa. De l’altre extrem dels glomèruls surten les cèl•lules mitrals, les terminals nervioses de les quals portat la
informació fins el cervell.
Quan respires l'aire passa per les fosses nasals i després va cap el nervi olfactori i d'aquí va cap el cervell on detectem l'olor.
El sentit de l'olfacte té un paper molt important en la percepció del gust.Així doncs quan els aliments són mastegats i paladejats alliberen substàncies volàtils que capta el sistema olfactiu i envien senyals al cervell. Aquest les interpreta conjuntament amb les senyals gustatives per tal de percebre'n el gust.
En l’epiteli olfactiu hi trobem les cèl•lules olfactives. Són cèl•lules ciliades i les fibres arriben fins als glomèruls del bulb olfactiu situat dins de l’os cranial. Aquest cilis es troben envoltats de una substància gelatinosa. De l’altre extrem dels glomèruls surten les cèl•lules mitrals, les terminals nervioses de les quals portat la
informació fins el cervell.
Quan respires l'aire passa per les fosses nasals i després va cap el nervi olfactori i d'aquí va cap el cervell on detectem l'olor.
miércoles, 1 de febrero de 2012
PARTS DE L'ORELLA
avui us explicare les parts de l'orella i quin funcionament té
La captació de vibracions per l'ésser viu requereix la possessió per aquest de receptors diferenciats. En el cas concret de les vibracions sonores tals receptors estan allotjats en l'oïda interna, i la seva posada en marxa necessita un condicionament previ de l'estímul vibratori que es realitza a l'oïda extern i l'orella mitjana, segments perifèrics del sistema auditiu.
Anatomia de l'oïda externa:
L'oïda extern, que inclou el pavelló de l'orella i el canal auditiu extern, està separat de l'orella mitjana per una estructura en forma de disc anomenada membrana timpànica (timpà).
L'oïda extern, que inclou el pavelló de l'orella i el canal auditiu extern, està separat de l'orella mitjana per una estructura en forma de disc anomenada membrana timpànica (timpà).
El pavelló auricular s'uneix al capdavant mitjançant la pell i es compon principalment de cartílag, i la seva funció és ajudar a reunir les ones sonores ja fer-les passar pel canal auditiu extern. Aquest mesura aproximadament 2,5 cm i acaba en la membrana timpànica. La pell del conducte té glàndules especialitzades que secreten una substància cèria groguenca, el cerumen.
Anatomia de l'oïda mitjana:
L'oïda mitjana es troba excavat en l'os temporal (os bilateral de la base del crani), en la denominada caixa del timpà.
L'oïda mitjana es troba excavat en l'os temporal (os bilateral de la base del crani), en la denominada caixa del timpà.
L'oïda mitjana és una cavitat plena d'aire que conté tres ossets: martell, enclusa i estrep, que es mantenen al seu lloc i es mouen mitjançant articulacions, músculs i lligaments que ajuden a la transmissió del so.
A la paret que separa l'orella mitjana de l'intern hi ha dos orificis petits, la finestra oval i la rodona. La base de l'estrep s'assenta en la finestra oval, per on es transmet el so a l'orella interna. La finestra rodona proporciona una sortida a les vibracions sonores.
La trompa d'Eustaqui, d'aproximadament 1 mm d'ample i 35 mm de llarg connecta l'orella mitjana amb la nasofaringe i la seva funció és igualar la pressió de l'orella mitjana amb la de l'atmosfera
La trompa d'Eustaqui, d'aproximadament 1 mm d'ample i 35 mm de llarg connecta l'orella mitjana amb la nasofaringe i la seva funció és igualar la pressió de l'orella mitjana amb la de l'atmosfera
Anatomia de l'oïda interna:
L'oïda interna es troba allotjat profundament en l'os temporal i està format per una sèrie d'estructures complexes que s'encarreguen de l'audició i l'equilibri de l'ésser humà.
La còclea i els canals semicirculars constitueixen el laberint ossi. Els tres canals semicirculars (posterior, superior i lateral) intervenen en l'equilibri.
La còclea és un tub ossi amb forma de cargol. El sostre de la còclea està revestit per la membrana vestibular i el sòl per la membrana basilar, en la qual descansa el òrgan de Corti que és el responsable de l'audició.
L'oïda interna es troba allotjat profundament en l'os temporal i està format per una sèrie d'estructures complexes que s'encarreguen de l'audició i l'equilibri de l'ésser humà.
La còclea i els canals semicirculars constitueixen el laberint ossi. Els tres canals semicirculars (posterior, superior i lateral) intervenen en l'equilibri.
La còclea és un tub ossi amb forma de cargol. El sostre de la còclea està revestit per la membrana vestibular i el sòl per la membrana basilar, en la qual descansa el òrgan de Corti que és el responsable de l'audició.
Dins del laberint ossi es troba el laberint membranós submergit en un líquid anomenat perilimfa. El laberint membranós inclou utricle, sàcul i canals semicirculars, conducte coclear i òrgan de Corti, conté, a més, un líquid anomenat endolimfa.
Entre aquests dos líquids s'estableix un delicat equilibri, molts trastorns de l'oïda es deuen a alteracions d'aquest.
Entre aquests dos líquids s'estableix un delicat equilibri, molts trastorns de l'oïda es deuen a alteracions d'aquest.
porquè escoltem?
Vivim en un medi saturat de vibracions: una petita part de les mateixes poden ser captades per l'oïda interna, i traslladades a nivells superiors del sistema nerviós com estímuls que proporcionen a l'individu informació útil o necessària per a la pròpia supervivència i / o per a les relacions socials o de grup.
miércoles, 25 de enero de 2012
DESECCIÓ DE L'ULL
L'ull és chair.
Es tou, se te enganxa als dits , esta humit ...
Després de examinar-lo per fora ho vem obrir o veureu en el seguent vidio:
Lo mes divertit va ser quant teniam que treballar en grup.
Davegades donava una mica de fastic peró a pesar de tot va ser divertit
jueves, 29 de diciembre de 2011
L'ULL
EL SENTIT DE LA VISTA
L'ull es un òrgan molt complex i especialitzat, es encaregar de rebre els estímuls lluminosos.
L'ull esta format per dos elementes:
- Els globus ocular: És una esfera les parets de les quals estan formades per tres capes diferents:l'escleròtica, la coroide i la retina. Hi ha dos substancies més o menys líquides que aixo faque l'ull estigui rodo: l' humor aquós, situat entre la còrnia i el cristal·lí i l' humor vitri, localitzat entre el cristal·lí i la retina.
- Els òrgans annexos: Són els que protegeixen l'ull i els que li permeten que es mogui.
Gràcies a les celles i a les pestanyes la suo o les gotes de la pluja no ens cauen als ulls.
EL FUNCIONAMENT DE L'ULL
La llum entra per la còrnia, que actua com una lent convexa desviant els raigs lluminosos cap a un únic punt.
la pupul·la és una obertura que aumenta o es reduex per calcular quanta llum entra i que no ens faci mal. Aquest procés està determinat per un disc format per fibres musculars, l'iris.
Elsraigs lluminosos reflectits pels objectes travessen la còrnia i l'humor aquós i arriben al cristal·lí, que adapta la forma corba que té per enfocar les imatges, procés que s'anomena acomodació de l'ull.
El cristal·lí es bomba per enfocar les imatges dels objectes propers i s'aplana per als llunyans. Així es forma a la retina una imatge invertida i més petita que l'objectiu real.
La imatge formada a la retina és captada pels fotoreceptors, que la converteixen en impulsos nerviosos que el nervi òptic condueix fins a l'escorça cerebral. Allà s'interpreten i es percep la imatge.
La nostra visió s'anomena binocular perquè és el resultat de l'enfocament dels dos ulls alhora. permet reconèixer la distància, la longitud, la profunditat, l'amplada i la posició dels objectes en l'espai.
LES PARTS DE L'ULL
martes, 20 de diciembre de 2011
BENVINGUTS AL MEU BLOC DELS SENTITS
Hola sóc la Mar Ledesma i aqui explicaré una mica de tots els sentits amb vídeos, fotos i comentaris.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)